dissabte, 11 de febrer del 2012

Vins en Crisi?

En aquests moments tant complicats econòmicament parlant és quan es veu el tarannà d'un celler, és quan els vins diuen de quina pasta estan fets, i quan arriba el moment de treballar de debò.
Tots hem vist les super-ofertes de vins més o menys coneguts que trobem a grans superfícies i a botigues especialitzades, vins que tenien un preu i que ara els trobem a meitat de preu, i no és d'estranyar que els clients es preguntin: Com és possible això? M'han pres el pel fins ara? Qui estava fent l'agost, el celler, els distribuïdors o els botiguers?
I és aquí on s'ha de fer un anàlisi pausat i serè.
  • Per molts cellers, en moments com aquest l'estocatge representa un capital immobilitzat molt gran i en alguns casos s'han de desfer de gènere a baixa preu per recapitaltzar-se. Això representa una solució a curt termini, però també causa un greuge a nivell d'imatge, i per aquells punts de venta que fins aquell moment estaven venent aquests vins, i ara veuen que tenen un estoc més car que el que es ven. moltes vegades aquest factor comporta lapèrdua de confiança del botiguer.
  • Alguns distribuïdors i/o botiguers es desfan d'estocs de marques que ja no volen treballar, o de les que tenen molt estocatge, i tornem a estar en el mateix escenari que en punt anterior, encara que el que més i perd és el celler.
Les sortides pels cellers són:
  • Mantenir preus: Aquesta és sense cap mena de dubte l'opció més valenta. Respon a la conciència que es fa un vi que respon al preu que té, i a un projecte i una gent.
  • Treure un vi més econòmic: Aquesta opció és una sortida, i si es fa, s'ha de ser honest i mantenir qualitat i coherència amb el projecte que es fa.
Per altra banda, en aquests moments surten marques blanques, els anomenats "vins per a", una trampa en majúscules:
  • El celler treu estoc, però no fa nom, i en molts casos el ven a un escanyapobres que no mira altra cosa que el negoci.
  • Són vins juguen amb avantatge al mercat, i que en molts casos juguen amb la foça de prescriptors que treballen per possicionar-los.
  • Aquests vins, que en alguns casos ens venen com a vins de terrer, són vins de marxant, i avui els fa un celler, demà un altre a millor preu, o directament es deixa de fer.
Tot és prou complicat, oi? Em quedo amb una frase que de tant dir-la me l'he fet meva: "Fins ara ens comproven vi, ara l'hem de vendre". Per a mi aquesta és la clau. S'ha de vendre el producte, coneixer el que toques i fer la teva oferta a botiga o a restaurant especial, singular, diferenciada o no de la resta, però amb ànima. 
Si sou del gremi, nomès mirant una carta de vins d'un restaurantes veu qui la ha fet, i en alguns casos el 80% dels vins són d'un sol distribuïdor, i dues portes més enllà trobarem el mateix. Com pot defendre un cambrer una carta de vins que no coneix?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
Wine Blogger